Aquest mes de juny, els socis de l’associació de veïns Sagrada Família han rebut la revista semestral «El totxo». A l’interior, un text de la nostra directora feia balanç dels seus primers deu mesos al càrrec. Per l’interès que té, i per si no sou socis, el reproduïm a continuació:
GENT VALENTA
Avui, 25 d’abril de 2021, fa deu mesos que vaig assumir la direcció de la Residència d’avis del Barri de la Sagrada Família. “Que valenta, en temps de pandèmia!” em deia molta gent. Valenta… Si bé és cert que em feia respecte assumir aquesta responsabilitat, i més tenint en compte que no tenia cap experiència prèvia dirigint un centre residencial, hi ha trens que passen poques vegades a la vida, i no podia deixar escapar aquesta oportunitat. L’oportunitat de créixer com a professional i com a persona, de tenir el meu propi equip de treball i dirigir-lo per poder atendre el millor possible a la gent gran, de formar part d’una nova família, de poder estar al capdavant d’un projecte tirat endavant amb tantes ganes i amb tanta força com el de la Residència de la Sagrada Família.
La nostra Residència no és una residència qualsevol. És una residència totalment integrada al barri, aixecada amb la voluntat del veïnatge de donar atenció a les persones grans. És una residència petita, familiar, propera, on s’atén a les persones amb tot l’amor possible i centrant-nos en les seves necessitats. I això és el que la fa gran i diferent: poder tractar els residents i els seus familiars com si fossin membres de la nostra pròpia família; poder ajudar els veïns i les veïnes del carrer quan tenen un problema. Aquesta proximitat que sembla tan llunyana en els temps que corren…
No diré que aquests deu mesos han estat fàcils. No només he necessitat un temps d’adaptació i d’aprenentatge, com qualsevol altra persona que inicia una nova etapa professional sinó que, a més, he hagut d’assumir totes les limitacions que la Covid ha imposat als centres residencials i tirar endavant un vaixell que, a finals de juny, semblava que havia encallat. No ha estat fàcil, però podia haver estat molt pitjor. I aquí és on he d’agrair a tot l’equip professional que tinc a les meves mans la seva feina, així que aquestes línies volen ser un homenatge a tots ells i elles.
Valenta… Sabeu qui són els valents i les valentes en aquesta història? Són aquelles persones que, en el pitjor moment de la pandèmia, estaven al peu del canó, batallant contra un virus que s’emportava la vida de les persones. Valents/es són aquells/es que s’aixecaven al matí per anar a treballar sabent que no tindrien equips de protecció per posar-se. Valent el personal que arribava a la Residència sabent que haurien d’acomiadar un/a resident i que li haurien d’agafar la ma en absència dels seus familiars propers. Valents/es els que no vessaven una llàgrima davant la situació que vivien, però que ploraven en silenci. Valents/es els que arribaven a casa seva després de la jornada de treball amb la por i la tristesa ficades al cos però, tot i així, mantenien la calma i s’esforçaven per dir que tot anava bé. Ells i elles són els VALENTS.
I jo només puc donar les GRÀCIES a tot el personal que tinc al meu càrrec, ja sigui personal gerocultor, de neteja i bugaderia, de cuina, a l’equip tècnic. Gràcies per ser tan valents. Per haver-me acollit com ho han fet. Per fer-me sentir com a casa. Per deixar-me formar part d’aquesta gran família. Sense ells i elles, sense el seu treball, sigui quin sigui, la meva feina no tindria cap sentit. I és clar que no sempre és fàcil i que en el dia a dia sorgeixen problemes (a vegades, més dels que voldríem) però veure que l’equip professional posa tota la seva bona voluntat i col·labora dins de les seves possibilitats en solucionar-los, fa les coses molt més fàcils.
Faig balanç d’aquests deu mesos i no puc estar més satisfeta de la feina que estem fent. La Residència ha tornat a agafar vida quan semblava que aixecar el cap era ben difícil. Mica en mica hem tornat a omplir de somriures el nostre centre, casa nostra. Amb nous ingressos, noves esperances que han arribat de la ma de la vacuna, amb el reinici d’alguns serveis que han estat aturats durant mesos. I amb més llibertat, aquesta llibertat tan anhelada després de mesos de tancament, uns mesos que s’han fet molt llargs tant per residents com per familiars. I el més important és que tenim una il·lusió plena en què això segueixi funcionant i que la Residència segueixi viva molts i molts anys, bategant amb la mateixa força que ho fa ara. I estic ben segura que així serà, perquè no és la voluntat d’una persona ni de dues, sinó la
voluntat de tot un EQUIP, un equip que treballa colze a colze, donant-se suport en els bons i en els mals moments. I això és el que ara mateix ens fa grans.
Així que GRÀCIES, GRÀCIES I MÉS GRÀCIES a tots i totes els que feu possible que el que
va començar sent un projecte de barri sigui ara mateix un projecte amb un futur infinit. És un
orgull poder dirigir aquesta Residència.
NOTA: Si mai us trobeu una persona vestida amb una cassaca verda pels carrers del barri, que
sapigueu que esteu davant d’un valenta o una valenta.
NOTA 2: I si mai necessiteu que us ajudem en qualsevol cosa, només heu de trucar el timbre de
casa nostra.
Yesmine Regués Gurt
Directora de la Residència d’avis del barri de la Sagrada Família
