1987: L’entusiasme pren forma al carrer Vallès
Vam començar, doncs, pensant en una mini-residència de nou places, i això ho vam aconseguir amb molt d’esforç l’any 1987, convençuts d’aquella primera solució. Abans d’acabar l’any, però, la demanda ja superava de molt l’oferta. No ens vam espantar pas: aquells van ser uns anys amb moltes ganes de lluitar per fer avançar el projecte. Un temps de pur entusiasme.
«Núria Castells, al ball amb l’Orquestra Remembrança. La Nuri va ser fins el seu darrer dia un puntal de la nova Residència
El matrimoni Martos, col·laboradors entusiastes des del primer dia, amb el premi de la Llumineta el Nadal de 1987
Abril de 1987. El número 29 del butlletí “El Totxo” passa comptes de les campanyes populars de finançament de 1986: 2.010.000 pessetes d’ingressos contra 310.000 pessetes de premis. El saldo a favor d’1,7M de pessetes s’aplicaren en l’adquisició de les dues primeres vivendes encara avui actives, als baixos del carrer Vallès número 8, al cor del barri.
El mateix butlletí explica que el 13 de març es va formalitzar davant notari la primera paga del segon pis que s’ajuntava al primer, de juny de 1986. Però encara quedava molta feina: ens calien més de 2 milions de pessetes per fer definitiva la compra i pagar les despeses notarials.
Maig de 1987. Aprovació definitiva de 2M de ptes. per part de la Generalitat de Catalunya i, també, de cent mil ptes. més de part de Caixa de Pensions, “la Caixa”. Aquell mateix mes de maig es van enllestir el projecte de reforma arquitectònica dels dos habitatges, l’estat d’amidaments i també la sol·licitud del permís d’obres. I vam guanyar un col·laborador que ens ha acompanyat trenta anys al darrera de totes les obres, des del més absolut voluntariat: l’arquitecte tècnic Josep Emili Puig.
24 de juny de 1987. Ball de jubilats amb l’Orquestra Remembrança al carrer Vallès. A la mitja part s’anuncia la imminent reforma i condicionament de la futura residència, i es demanen voluntaris.
Agost de 1987. El primer dia del mes van començar les obres a cop de voluntaris (enderroc d’envans, realització de regates per a les noves instal·lacions…). Més de trenta persones passen a fer-hi hores. A partir de setembre, el voluntariat es redueix als caps de setmana, i comença a treballar l’equip de paletes d’una empresa que també ens ha acompanyat fidelment tres dècades, la d’en Rafael García.
Setembre de 1987. Campanya del clauer, “la clau de la residència”. El porta a porta al barri, i també a la plaça de sant Domènec, suposarà abans d’acabar l’any 808.000 ptes. al projecte.
Novembre de 1987. L’Ajuntament de Manresa fa efectiu 1M de ptes. al projecte.
Desembre de 1987. Les obres dels baixos del núm. 8 del carrer Vallès són a punt d’enllestir-se, amb la instal·lació de la calefacció i els pintors. Encara falten els mobles i els electrodomèstics, però en dues setmanes se supera la demanda de places a l’oferta prevista.
A “El Totxo” núm. 32, del Nadal de 1987, se sintetitza la inversió realitzada en un total de 10M de ptes. 3 recaptats al barri, 1 de l’Ajuntament i 1 de préstec de quatre particulars anònims. Els altres 5 quedaven pendents entre Generalitat (2), la Diputació (0,4) i una segona aportació municipal (0,75). És a dir, que encara faltava recaptar 2M de ptes. més i, doncs, es va repetir la campanya de la Llumineta gegant de Nadal amb un primer premi conegut (50.000 ptes. per a l’Antoni Martos) i un benefici de 150.000.
