L’any 1988 va veure com la Residència obria portes i començava a funcionar. Però, al mateix temps, constatàvem que econòmicament era del tot deficitària. La pròpia Generalitat ens va animar a créixer fins a les 14 places, pensant en la seva sostenibilitat. Calia continuar treballant per créixer! El barri va tornar a col·laborar, i també molt especialment la Caixa de Manresa.