Juny de 1985. El Totxo núm. 19 publica una pàgina de Pepita Subirana sota el títol “Pensem en els avis”, on plantejava el repte d’una residència d’avis al barri i demanava ajut per impulsar-la.

Desembre de 1985. El Totxo núm. 22 publica dues pàgines de Pepita Subirana, on hi explica que des de l’estiu el projecte ha avançat molt. D’una banda amb visites a residències d’avis de Barcelona, Martorell i també Manresa. De l’altra elaborant un relació de necessitats: un pis de 100m2, la necessitat d’adequar-lo i, finalment, una estimació de 350.000 pessetes mensuals (2.100 €!) per a l’acollida de vuit avis. El text acaba amb una crida a nous col·laboradors. El 2 de gener de 1986, Jordi Sardans publica a Regió7 un article en els mateixos termes, i amb una relació del grup promotor: Rossend Coll, Teresa Pujol, Rosario Ramos, Ramon Fontdevila, Francesc Xavier Navarro i Pepita Subirana. En conjunt es proposaven un equipament de proximitat, al cor del barri, que permetés envellir amb la màxima qualitat de vida.

Març de 1986. El Totxo núm. 23 relaciona les entrevistes mantingudes entre el nucli promotor amb l’alcalde de la ciutat Joan Cornet i, a la Generalitat de Catalunya, acompanyats del diputat Simeó Selga, amb el director general de Serveis Socials Jaume Nualart. Tothom ens adverteix de les dificultats del projecte, però Nualart ens encoratja a tirar endavant i es compromet a donar-hi suport a partir d’aquell estiu, en un programa de suport a centres de nova creació.

8 de març de 1986. Es presenta a l’assemblea de l’Associació de veïns de la Sagrada Família el projecte de mini-residència d’avis al barrii s’informa de les entrevistes del grup promotor amb l’Ajuntament, la Generalitat i la Caixes d’Estalvis. L’assemblea assumeix el projecte i aprova crear una nova comissió dins de l’Associació.

Maig de 1986. El Totxo núm. 24 informa de la primera campanya de finançament amb butlletes de 100 ptes per al sorteig d’un ciclomotor i l’obertura de comptes corrents a CaixaManresa i Caixa de Pensions per tal d’aconseguir donatius i “demostrar quina és la voluntat del barri per convèncer al conjunt d’institucions a sumar-s’hi”. Un mes més tard, al Totxo núm. 25 es donaven els primers resultats: 705.000 ptes. del sorteig del ciclomotor, 63.363 de la Parròquia i 250.000 de donatius, la majoria anònims. Tot plegat, 1.018.363 pessetes: havíem aconseguit el primer milió! Encara que avui, el seu equivalent de 6.120€ no ens faci gaire impressió, la veritat és que va ser una campanya extraordinària.

 28 de juny. Dins del programa de les Festes del barri, i a la mitja part del ball amb l’Orquestra Remembrança, lliurem el premi del ciclomotor que va a parar a Mossèn Marcel·lí Carreres. S’havien venut la totalitat de 200 talonaris.
Aquell mateix mes vam lliurar 700.000 ptes. com a paga i senyal del primer pis de les vivendes de la Sagrada Família, al carrer Vallès, 8, 1r. 1a.

Setembre de 1986. Confirmació per part de la Generalitat de Catalunya (sr Jacint Rodríguez, Cap de serveis d’Atenció a la vellesa) que ens proposaven als propers pressupostos del govern de Catalunya. Aquell mateix mes començàvem a difondre un nou joc de barri: la llumineta, en combinació amb els botiguers que hi volgueren col·laborar. També des d’aquell setembre les reunions de la comissió promotora es fan al nou pis (1r 1a) del carrer Vallès, 8.

Octubre – desembre de 1986. L’Ajuntament de Manresa (alcalde Joan Cornet) ens confirmà el dia 8 d’octubre la voluntat de col·laborar en el projecte bé directament, bé simplificant al màxim la tramitació de l’equipament.

Aquest mateix mes, cada dimarts i en combinació amb el premi de l’ONCE, repartíem tres premis. Un de gros, de 10.000 pessetes i dos de petits per als números anterior i posterior al guanyador. Va durar fins Nadal i va tenir molt bona acceptació! El primer resultat anà a parar, el 14 d’octubre, a la Fruiteria Julià (popularment, a “cal patatero”). El següent dimarts el premi quedà desert però s’acumulà en un tercer sorteig que va deixar 25.000 ptes al Forn de pa Rubio, a la carretera del Pont de Vilomara.

El quart sorteig ja va ser a novembre, amb premis a la carnisseria Ramon Costa i, el dimarts següent, al bar la Vinya. El sisè sorteig anà a parar a la cansaladeria Florita, el setè quedà desert i s’acumulà per al vuitè, que aquell desembre anà a parar a la Fruiteria Jodar. Els sorteigs es van acabar amb premis als Retalls Soler, al carrer Gaudí, i la 9a setmana a la Perfumeria Beatriu, a la carretera del Pont de Vilomara. Ben mirat la majoria de comerços ja han estat rellevats, però són el record d’un barri viu i dinàmic.

Nadal de 1986. Les festes de Nadal van servir per fer una nova llumineta de volum extraordinari. Situada al carrer i desafiant el fred, els dies 19, 20 i 22 de desembre oferírem mil números per signar a dues-centes pessetes el número, i premis de 50, 25 i 10.000 pessetes. Se’n van signar 650 i va servir, abans que cap altra cosa, per explicar a tot el barri que el projecte avançava. Ens va visitar el diputat Simeó Selga i també el regidor Bohigas i, el més sorprenent, és ue el dia del sorteig ni el primer, ni el segon ni el tercer premi… no van sortir! El resultat íntegre de 130.000 pessetes anà a parar al projecte i, encara, s’hi van afegir 40.000 pessetes més d’un festival infantil al local de l’Associació. L’entusiasme, sens dubte, era el motor del projecte.