Dimecres passat vam ser al Museu d’Història de Catalunya, gràcies al projecte «Apropa Cultura» que uneix equipaments culturals de Catalunya amb les entitats socials, per tal de facilitar l’accés a la cultura a col·lectius en situació de vulnerabilitat. I va ser així que vam reunir fins a tretze avis de «la resi» i gràcies a un magnífic autocar adaptat –sovint ens cal cadira de rodes per desplaçar-nos– vam poder gaudir de la memòria que perviu al Museu d’Història de Catalunya. Que al capdavall és també la nostra, de memòria: vam gaudir d’un recorregut pels espais quotidians del segle XIX i XX per tal que la memòria personal de cadascú es trobi amb la memòria col·lectiva. A més, va ser un petit retorn a la normalitat, perquè després de totes les limitacions de la pandèmia, teníem moltes ganes de tornar a anar d’excursió. I encara llàstima que a darrera hora, per un contacte estret, mitja dotzena més d’avis es van haver de quedar a Manresa… I bé, tal com recullen les fotos, vam veure telers tèxtils, premses de vi o una colla d’objectes que avui ja són en desús. També una aula de les escoles franquistes! El tram final acabava en un bar i una casa dels anys seixanta: tot plegat, un esclat de records que vam continuar compartint dinant a la Barceloneta: un bon arròs dels que fan estiu mentre el cap ja barrinava cap on farem la propera: en tenim moltes ganes i volem ser més. Voldríem ser totes i tots, que ens ho mereixem!
