1985-1986: Una idea i moltes complicitats
La tardor de 1985 érem tot just un petit grup de persones que compartíem la necessitat d’una residència al barri per als nostres avis. Un equipament de mides modestíssimes que havia d’evitar el desplaçament, fora del barri o de la ciutat, d’aquelles persones que en envellir perden la seva autonomia i necessiten de ser acollits en un centre. I molt aviat vam sumar complicitats i suports: des de l’Associació de veïns a la Generalitat de Catalunya.
Llegeix més
1986. Primera llumineta a la Fruiteria Julià
1986. Segona llumineta al Forn Rubió
1986. Llumineta Carnisseria Costa
Llumineta Fruiteria Jodar
Lliurament de claus del primer pis. Amb Marià Muñoz com a president de l’AV, i els membres de la comissió Margarida Borràs, Núria Castells, Ramon Fontdevila i Pepita Subirana.
Llumineta de Nadal
El dr Selga, aleshores diputat al Parlament de Catalunya, signant la primera llumineta a la carretera del Pont de Vilomara
Desembre de 1985. El Totxo núm. 22 publica dues pàgines de Pepita Subirana, on hi explica que des de l’estiu el projecte ha avançat molt. D’una banda amb visites a residències d’avis de Barcelona, Martorell i també Manresa. De l’altra elaborant un relació de necessitats: un pis de 100m2, la necessitat d’adequar-lo i, finalment, una estimació de 350.000 pessetes mensuals (2.100 €!) per a l’acollida de vuit avis. El text acaba amb una crida a nous col·laboradors. El 2 de gener de 1986, Jordi Sardans publica a Regió7 un article en els mateixos termes, i amb una relació del grup promotor: Rossend Coll, Teresa Pujol, Rosario Ramos, Ramon Fontdevila, Francesc Xavier Navarro i Pepita Subirana. En conjunt es proposaven un equipament de proximitat, al cor del barri, que permetés envellir amb la màxima qualitat de vida.
Març de 1986. El Totxo núm. 23 relaciona les entrevistes mantingudes entre el nucli promotor amb l’alcalde de la ciutat Joan Cornet i, a la Generalitat de Catalunya, acompanyats del diputat Simeó Selga, amb el director general de Serveis Socials Jaume Nualart. Tothom ens adverteix de les dificultats del projecte, però Nualart ens encoratja a tirar endavant i es compromet a donar-hi suport a partir d’aquell estiu, en un programa de suport a centres de nova creació.
8 de març de 1986. Es presenta a l’assemblea de l’Associació de veïns de la Sagrada Família el projecte de mini-residència d’avis al barrii s’informa de les entrevistes del grup promotor amb l’Ajuntament, la Generalitat i la Caixes d’Estalvis. L’assemblea assumeix el projecte i aprova crear una nova comissió dins de l’Associació.
Maig de 1986. El Totxo núm. 24 informa de la primera campanya de finançament amb butlletes de 100 ptes per al sorteig d’un ciclomotor i l’obertura de comptes corrents a CaixaManresa i Caixa de Pensions per tal d’aconseguir donatius i “demostrar quina és la voluntat del barri per convèncer al conjunt d’institucions a sumar-s’hi”. Un mes més tard, al Totxo núm. 25 es donaven els primers resultats: 705.000 ptes. del sorteig del ciclomotor, 63.363 de la Parròquia i 250.000 de donatius, la majoria anònims. Tot plegat, 1.018.363 pessetes: havíem aconseguit el primer milió! Encara que avui, el seu equivalent de 6.120€ no ens faci gaire impressió, la veritat és que va ser una campanya extraordinària.
28 de juny. Dins del programa de les Festes del barri, i a la mitja part del ball amb l’Orquestra Remembrança, lliurem el premi del ciclomotor que va a parar a Mossèn Marcel·lí Carreres. S’havien venut la totalitat de 200 talonaris.
Aquell mateix mes vam lliurar 700.000 ptes. com a paga i senyal del primer pis de les vivendes de la Sagrada Família, al carrer Vallès, 8, 1r. 1a.
Setembre de 1986. Confirmació per part de la Generalitat de Catalunya (sr Jacint Rodríguez, Cap de serveis d’Atenció a la vellesa) que ens proposaven als propers pressupostos del govern de Catalunya. Aquell mateix mes començàvem a difondre un nou joc de barri: la llumineta, en combinació amb els botiguers que hi volgueren col·laborar. També des d’aquell setembre les reunions de la comissió promotora es fan al nou pis (1r 1a) del carrer Vallès, 8.
Octubre – desembre de 1986. L’Ajuntament de Manresa (alcalde Joan Cornet) ens confirmà el dia 8 d’octubre la voluntat de col·laborar en el projecte bé directament, bé simplificant al màxim la tramitació de l’equipament.
Aquest mateix mes, cada dimarts i en combinació amb el premi de l’ONCE, repartíem tres premis. Un de gros, de 10.000 pessetes i dos de petits per als números anterior i posterior al guanyador. Va durar fins Nadal i va tenir molt bona acceptació! El primer resultat anà a parar, el 14 d’octubre, a la Fruiteria Julià (popularment, a “cal patatero”). El següent dimarts el premi quedà desert però s’acumulà en un tercer sorteig que va deixar 25.000 ptes al Forn de pa Rubio, a la carretera del Pont de Vilomara.
El quart sorteig ja va ser a novembre, amb premis a la carnisseria Ramon Costa i, el dimarts següent, al bar la Vinya. El sisè sorteig anà a parar a la cansaladeria Florita, el setè quedà desert i s’acumulà per al vuitè, que aquell desembre anà a parar a la Fruiteria Jodar. Els sorteigs es van acabar amb premis als Retalls Soler, al carrer Gaudí, i la 9a setmana a la Perfumeria Beatriu, a la carretera del Pont de Vilomara. Ben mirat la majoria de comerços ja han estat rellevats, però són el record d’un barri viu i dinàmic.
Nadal de 1986. Les festes de Nadal van servir per fer una nova llumineta de volum extraordinari. Situada al carrer i desafiant el fred, els dies 19, 20 i 22 de desembre oferírem mil números per signar a dues-centes pessetes el número, i premis de 50, 25 i 10.000 pessetes. Se’n van signar 650 i va servir, abans que cap altra cosa, per explicar a tot el barri que el projecte avançava. Ens va visitar el diputat Simeó Selga i també el regidor Bohigas i, el més sorprenent, és ue el dia del sorteig ni el primer, ni el segon ni el tercer premi… no van sortir! El resultat íntegre de 130.000 pessetes anà a parar al projecte i, encara, s’hi van afegir 40.000 pessetes més d’un festival infantil al local de l’Associació. L’entusiasme, sens dubte, era el motor del projecte.
1987: L’entusiasme pren forma al carrer Vallès
Vam començar, doncs, pensant en una mini-residència de nou places, i això ho vam aconseguir amb molt d’esforç l’any 1987, convençuts d’aquella primera solució. Abans d’acabar l’any, però, la demanda ja superava de molt l’oferta. No ens vam espantar pas: aquells van ser uns anys amb moltes ganes de lluitar per fer avançar el projecte. Un temps de pur entusiasme.
Llegeix més
Voluntaris Ajudant en les obres
Abril de 1987. El número 29 del butlletí “El Totxo” passa comptes de les campanyes populars de finançament de 1986: 2.010.000 pessetes d’ingressos contra 310.000 pessetes de premis. El saldo a favor d’1,7M de pessetes s’aplicaren en l’adquisició de les dues primeres vivendes encara avui actives, als baixos del carrer Vallès número 8, al cor del barri.
El mateix butlletí explica que el 13 de març es va formalitzar davant notari la primera paga del segon pis que s’ajuntava al primer, de juny de 1986. Però encara quedava molta feina: ens calien més de 2 milions de pessetes per fer definitiva la compra i pagar les despeses notarials.
Maig de 1987.Aprovació definitiva de 2M de ptes. per part de la Generalitat de Catalunya i, també, de cent mil ptes. més de part de Caixa de Pensions, “la Caixa”. Aquell mateix mes de maig es van enllestir el projecte de reforma arquitectònica dels dos habitatges, l’estat d’amidaments i també la sol·licitud del permís d’obres. I vam guanyar un col·laborador que ens ha acompanyat trenta anys al darrera de totes les obres, des del més absolut voluntariat: l’arquitecte tècnic Josep Emili Puig.
24 de juny de 1987. Ball de jubilats amb l’Orquestra Remembrança al carrer Vallès. A la mitja part s’anuncia la imminent reforma i condicionament de la futura residència, i es demanen voluntaris.
Agostde 1987. EEl primer dia del mes van començar les obres a cop de voluntaris (enderroc d’envans, realització de regates per a les noves instal·lacions…). Més de trenta persones passen a fer-hi hores. A partir de setembre, el voluntariat es redueix als caps de setmana, i comença a treballar l’equip de paletes d’una empresa que també ens ha acompanyat fidelment tres dècades, la d’en Rafael García.
Setembre de 1987. Campanya del clauer, “la clau de la residència”. El porta a porta al barri, i també a la plaça de sant Domènec, suposarà abans d’acabar l’any 808.000 ptes. al projecte.
Novembre de 1987. L’Ajuntament de Manresa fa efectiu 1M de ptes. al projecte.
Desembre de 1987. Les obres dels baixos del núm. 8 del carrer Vallès són a punt d’enllestir-se, amb la instal·lació de la calefacció i els pintors. Encara falten els mobles i els electrodomèstics, però en dues setmanes se supera la demanda de places a l’oferta prevista.
A “El Totxo” núm. 32, del Nadal de 1987, se sintetitza la inversió realitzada en un total de 10M de ptes. 3 recaptats al barri, 1 de l’Ajuntament i 1 de préstec de quatre particulars anònims. Els altres 5 quedaven pendents entre Generalitat (2), la Diputació (0,4) i una segona aportació municipal (0,75). És a dir, que encara faltava recaptar 2M de ptes. més i, doncs, es va repetir la campanya de la Llumineta gegant de Nadal amb un primer premi conegut (50.000 ptes. per a l’Antoni Martos) i un benefici de 150.000.
Aquest mateix mes, cada dimarts i en combinació amb el premi de l’ONCE, repartíem tres premis. Un de gros, de 10.000 pessetes i dos de petits per als números anterior i posterior al guanyador. Va durar fins Nadal i va tenir molt bona acceptació! El primer resultat anà a parar, el 14 d’octubre, a la Fruiteria Julià (popularment, a “cal patatero”). El següent dimarts el premi quedà desert però s’acumulà en un tercer sorteig que va deixar 25.000 ptes al Forn de pa Rubio, a la carretera del Pont de Vilomara.
El quart sorteig ja va ser a novembre, amb premis a la carnisseria Ramon Costa i, el dimarts següent, al bar la Vinya. El sisè sorteig anà a parar a la cansaladeria Florita, el setè quedà desert i s’acumulà per al vuitè, que aquell desembre anà a parar a la Fruiteria Jodar. Els sorteigs es van acabar amb premis als Retalls Soler, al carrer Gaudí, i la 9a setmana a la Perfumeria Beatriu, a la carretera del Pont de Vilomara. Ben mirat la majoria de comerços ja han estat rellevats, però són el record d’un barri viu i dinàmic.
Nadal de 1986. Les festes de Nadal van servir per fer una nova llumineta de volum extraordinari. Situada al carrer i desafiant el fred, els dies 19, 20 i 22 de desembre oferírem mil números per signar a dues-centes pessetes el número, i premis de 50, 25 i 10.000 pessetes. Se’n van signar 650 i va servir, abans que cap altra cosa, per explicar a tot el barri que el projecte avançava. Ens va visitar el diputat Simeó Selga i també el regidor Bohigas i, el més sorprenent, és ue el dia del sorteig ni el primer, ni el segon ni el tercer premi… no van sortir! El resultat íntegre de 130.000 pessetes anà a parar al projecte i, encara, s’hi van afegir 40.000 pessetes més d’un festival infantil al local de l’Associació. L’entusiasme, sens dubte, era el motor del projecte.
Abril de 1987. El número 29 del butlletí “El Totxo” passa comptes de les campanyes populars de finançament de 1986: 2.010.000 pessetes d’ingressos contra 310.000 pessetes de premis. El saldo a favor d’1,7M de pessetes s’aplicaren en l’adquisició de les dues primeres vivendes encara avui actives, als baixos del carrer Vallès número 8, al cor del barri.
El mateix butlletí explica que el 13 de març es va formalitzar davant notari la primera paga del segon pis que s’ajuntava al primer, de juny de 1986. Però encara quedava molta feina: ens calien més de 2 milions de pessetes per fer definitiva la compra i pagar les despeses notarials.
Vegeu l’auca dels 25 anys d’història:
